Navigation

Inhaltsbereich

Sessiun: 16.02.2022

Oz stattan a disposiziun a la populaziun grischuna in center da documents central a Cuira ed in center da documents regiunal a Zernez. Questa magra rait era eventualmain raschunaivla per il vast territori chantunal, uschè ditg ch'ins stueva mo laschar registrar las datas biometricas per survegnir documents d'identitad duraivels (passaports svizzers, cartas d'identitad, permissiuns da dimora «C» e «B»).

Dapi la primavaira 2021 ston las datas biometricas dentant vegnir registradas er per survegnir permissiuns da cunfinarias e cunfinaris «G» e permissiuns da dimora curta «L». Quai vul dir che mintga nova persuna spezialisada temporara en il chantun sto sa render ina giada a Cuira u a Zernez. E lura regularmain tut las persunas, tar las qualas la valaivladad da las datas bio­metricas scada.

Gist en las destinaziuns turisticas ch'èn lunsch davent dals dus centers actuals ha questa novaziun chaschunà reacziuns per part vehementas en las branschas ch'èn fermamain dependentas da persunal spezialisà stagiunal. Quai, perquai che l'organisaziun e l'indemnisaziun dals viadis respectivs chaschunan lavur administrativa supplementara, dovran bler temp ed effectueschan gronds custs a las lavurantas ed als lavurants pertutgads sco er a lur patrunas e patruns. Ed ultra da quai chaschunan quests viadis blera mobilitad nunnecessaria sin il territori chantunal. A questas circumstanzas pon ins far frunt tras ulteriuras purschidas decentralas.

La vischnanca da Tavau fiss pronta d'eruir – en collavuraziun cun il chantun – l'installaziun d'in ulteriur simpel center da docu­ments d'identitad sin ses territori communal. In'evaluaziun da las dumondas per documents dals onns 2020 e 2021 sco er ina calculaziun approximativa da las dumondas ch'èn da spetgar ils proxims onns (renovaziuns e novas emissiuns da cartas d'iden­titad entaifer ed ordaifer la vischnanca, da passaports e da permissiuns da dimora «B», «C», «L» e «G») han mussà ch'igl exista in basegn da ca. 3500 registraziuns da datas per onn en la regiun da Tavau. Questa presumziun quinta cun il fatg ch'er la populaziun e las interpresas da las vischnancas da la regiun Alvra, da la destinaziun partenaria Claustra sco er d'ulteriuras vischnancas dal Partenz Davos vegnian a profitar da questa purschida.

Tras ina purschida pli decentrala po il chantun s'avischinar pli fitg a sias burgaisas e ses burgais, a las persunas spezialisadas ed a las interpresas, augmentar la cuntentientscha da la clientella en il senn d'in respargn da temp e da custs, evitar numerus viadis nunnecessaris sco er reducir ils custs administrativs e finanzials per l'economia. Per quest motiv suttamettan las sutsegnadras ed ils sutsegnaders la suandanta incumbensa a la Regenza:

En collavuraziun cun las vischnancas ch'èn situadas strategicamain bain per meglierar la cuvrida dal basegn eruescha il chantun las pussaivladads per garantir ina purschida pli decentrala per registrar datas biometricas en il Grischun.

Cuira, ils 16 da favrer 2022

Wilhelm, Crameri, Bettinaglio, Atanes, Baselgia-Brunner, Berther, Berweger, Cahenzli-Philipp, Caluori, Cantieni, Casty, Casutt-Derungs, Caviezel (Cuira), Censi, Clalüna, Degiacomi, Della Cà, Derungs, Engler, Epp, Favre Accola, Felix, Flütsch, Gartmann-Albin, Geisseler, Gort, Hardegger, Hofmann, Horrer, Kasper, Kohler, Lamprecht, Loi, Maissen, Märchy-Caduff, Michael (Castasegna), Müller (Favugn), Natter, Noi-Togni, Papa, Paterlini, Perl, Preisig, Rettich, Ruckstuhl, Rutishauser, Schmid, Schutz, Valär, von Ballmoos, Wellig, Pajic, Tomaschett (Cuira)

Resposta da la regenza

Dapi l'onn 2010 vegnan las datas per ils passaports svizzers e per part er per las car­tas d'identitad registradas en ils dus centers da documents d'identitad a Cuira ed a Zernez. Las burgaisas ed ils burgais dal M han la pussaivladad da du­mandar in passaport u ina carta d'identitad a Bellinzona. Per quest intent exista ina cunvegna cun il chantun Tessin. Questa cunvegna è vegnida extendida pli tard sin las legitimaziuns da persunas estras che derivan da terzs stadis. Ina soluziun cor­respundenta per las burgaisas ed ils burgais dals pajais da la UE/AECL vegn actual­main sclerida.

Tras las novas prescripziuns federalas vegnan tut ils documents da legitimaziun da persunas estras producids dapi la stad 2021 (introducziun en etappas dapi il cumen­zament da l'onn 2019) en il format da carta da credit. Las persunas estras ston per­quai laschar registrar la fotografia e la suttascripziun (ma senza impronta digitala) en ils centers da documents d'identitad. Questas datas restan valaivlas durant 5 onns per prolungar u per remplazzar ils documents d'identitad. Las persunas estras ston pia ir maximalmain mintga 5 onns a registrar las datas en in center da documents d'identitad, Svizras e Svizzers mintga 10 onns. La gronda part da las possessuras e dals possessurs d'ina permissiun B e C (ca. 45 000) ston dentant laschar registrar las datas mo mintga autra giada ch'ellas ston prolungar la permissiun, sch'ellas ed els inoltreschan ad ura la dumonda da prolungaziun. Pia ston questas persunas, sco las Svizras ed ils Svizzers, ir mo mintga 10 onns en in center da documents d'iden­titad.

Ils ultims onns èn vegnids producids mintga onn tranter 6000 e 12 000 passaports e tranter 16 000 e 18 000 cartas d'identitad. Il dumber da passaports producids varie­scha pervia da las midadas respectivas en las leschas ch'als pertutgan. L'onn 2019 han ils custs importà circa 2,23 milliuns francs ed il retgav circa 1,68 milliuns francs. La perdita è stada var 550 000 francs. Circa 300 000 francs fin 330 000 francs da questa perdita resultan mintga onn en il center da documents d'identitad a Zernez. Cunquai ch'ins na dastga betg incassar taxas per registrar datas en il champ d'appli­caziun da la Cunvegna davart la libra circulaziun, na pon ils custs supplementars che resultan tras questa registraziun betg vegnir adossads ad insatgi. Il pretsch d'in docu­ment da legitimaziun da persunas estras s'orientescha al pretsch da la carta d'iden­titad svizra. Perquai vegn il deficit probablamain plitgunsch a s'augmentar durant ils proxims onns. Pervia da la pandemia n'èn ils onns 2020 e 2021 betg vegnids res­guardads concernent ils documents d'identitad. Las pussaivladads da viagiar eran restrenschidas per part massivamain e perquai hai er dà damain dumondas per documents d'identitad.

La Regenza suppona ch'i vegnian registradas anc circa 10 000 fin 15 000 persunas estras per onn suenter l'emprima gronda midada dal document sin palpiri al format da carta da credit. Il fatg decisiv en connex cun ils dumbers vegn ad esser ch'i resul­tan culminaziuns massivas en il sectur dals documents d'identitad svizzers pervia dals temps da vacanzas e cunzunt en il sectur dals documents d'identitad da persu­nas estras pervia da l'economia stagiunala (p.ex. durant il december). Da l'autra vart vegni a dar mais, durant ils quals vegnan inoltradas per regla fitg paucas dumondas.

Sche e co che la purschida decentrala per registrar datas biometricas po vegnir extendida en moda effizienta cun quest volumen (p.ex. cun ulteriurs centers da documents d'identitad u cun autras furmas da registraziun decentrala), vegn a mussar l'examinaziun da la purschida.

Sa basond sin questas explicaziuns propona la Regenza al Cussegl grond da midar questa incumbensa sco suonda:

Il chantun eruescha pussaivladads, co ch'ins po garantir ina purschida pli decentrala per registrar datas biometricas en il chantun Grischun. Sch'i sa tracta d'instituir novs centers da documents d'identitad, sa coordinescha el per quest intent cun vischnan­cas che han ina buna posiziun strategica.

28 d'avrigl 2022