En il rom da la revisiun totala da la constituziun chantunala è vegnida discutada gia l'onn 2002 la dumonda, sch'il cussegl grond na duess betg er far regularmain (almain ina giada per perioda da legislatura) in'uschenumnada sesida champestra ordaifer Cuira. L'idea ha gì gronda renconuschientscha. Betg ina deputada u in deputà che fiss da quel temp s'exprimì cunter l'idea da la sesida champestra. Tuttina ha il cussegl grond refusà cun 51 cunter 36 vuschs da francar ina regulaziun correspundenta en la constituziun. La gronda part era da quel temp da l'opiniun ch'ins possia far sesidas champestras er senza disposiziuns constituziunalas correspundentas e ch'ina regulaziun da quest intent sin stgalim da la constituziun na saja betg adequata.
Ils arguments per far regularmain sesidas champestras dal cussegl grond n'èn betg sa midads dapi l'onn 2002. Anc adina dess ina sesida champestra in signal positiv a la regiun. Per ina giada giess il cussegl grond tar la populaziun e betg il cuntrari. Ils differents territoris linguistics da nossas regiuns stuessan vegnir resguardads en quest connex correspundentamain. Er il factur economic na dastgass betg vegnir tralaschà. Sa basond sin las calculaziuns da l'onn 2002 chaschunass ina tala sesida custs da ca. 50'000 fin 60'000 francsal chantun. Questas expensas stessan dentant en il chantun e giessan uschia directamain a favur da la regiun d'occurrenza.
En connex cun las experientschas positivas da la sessiun a Flem duai l'idea da far ina sesida champestra dal cussegl grond puspè vegnir lantschada.
Sa basond sin l'art. 50 da la lescha davart il cussegl grond po il cussegl grond prender in conclus en il sectur da sias cumpetenzas tras in conclus direct. Tenor l'art. 44 da l'urden da gestiun dal cussegl grond sa raduna il cussegl grond per ordinari en la citad da Cuira. Sa basond sin las disposiziuns numnadas è il cussegl grond cumpetent da disponer davart ils lieus da dieta e po uschia decider quai tras in conclus direct. Ultra da quai permetta la lescha sesidas champestras er senza ulteriuras adattaziuns da la lescha.
Las deputadas sutsegnadras ed ils deputads sutsegnaders proponan ch'i duain vegnir creadas las premissas necessarias per ch'i possia avair lieu gia en la perioda d'uffizi currenta almain ina sessiun dal cussegl grond en ina regiun, e quai sut la direcziun da la conferenza da las presidentas e dals presidents e cun l'organisaziun dal secretariat dal cussegl grond. Tenor l'experientscha e tenor l'interess pudess ina tala sesida champestra lura sa repeter er en mintga autra perioda da legislatura.
Cuira, ils 18 d'october 2006
Name: Cahannes, Claus, Heinz, Augustin, Barandun, Berni, Berther (Mustér), Berther (Sedrun), Bezzola (Samedan), Bezzola (Zernez), Bleiker, Blumenthal, Bondolfi, Brandenburger, Brüesch, Buchli, Bundi, Butzerin, Caduff, Campell, Candinas, Casparis-Nigg, Castelberg-Fleischhauer, Casty, Casutt, Caviezel (Pitasch), Caviezel-Sutter (Tusaun), Cavigelli, Christoffel-Casty, Clavadetscher, Darms-Landolt, Dermont, Fallet, Farrér, Fasani, Felix, Feltscher, Florin-Caluori, Geisseler, Giovanoli, Hanimann, Hartmann (Cuira), Hartmann (Champfèr), Hasler, Jenny, Keller, Kessler, Kleis-Kümin, Koch, Kollegger, Krättli-Lori, Kunz, Loepfe, Mani-Heldstab, Märchy-Michel, Marti, Menge, Mengotti, Meyer-Grass (Claustra), Montalta, Nick, Niederer, Nigg, Noi-Togni, Parolini, Parpan, Pedrini, Peer, Perl, Pfäffli, Pfister, Plozza, Portner, Ragettli, Rathgeb, Righetti, Rizzi, Sax, Stiffler, Tenchio, Thomann, Thurner-Steier, Toschini, Trepp, Troncana-Sauer, Tuor, Valär, Zanetti, Capeder, Gunzinger, Strimer
Session: 18.10.2006
Vorstoss: rg Antrag auf Direktbeschluss