Urs, lufs e lufs-tscherver pudessan en relativamain curt temp puspè sa chasar en il Grischun. Il pertgirar d'animals da niz sco protecziun cunter animals da rapina furma tenor il dretg niev ina mesira da defensiun raschunaivla. La regenza vul relaschar directivas correspundentas pir cur ch'ils animals da rapina menziunads sa chattan propi en il Grischun. En il fratemp vegnan indemnisads cumplainamain eventuals donns chaschunads tras il luf-tscherver, il luf u l'urs.
L'inspecturat da chatscha ha d'eruir tenor il dretg actual ils effectivs da selvaschina cun l'agid da represchentants dals chatschaders sco er da la selvicultura e da l'agricultura. Ins vegn a mantegnair questa pratica er en avegnir. Ins desista dentant da cumplettar correspundentamain las disposiziuns executivas tar la lescha chantunala da chatscha.
En vista a l'indemnisaziun da donns da selvaschina resp. da mesiras per evitar tals donns en la selvicultura e l'agricultura vegnan giuditgadas las dumondas pendentas ch'eran d'inoltrar fin a la fin da november 1998 anc tenor il dretg vegl. Ils dus secturs vegnan reglads en dus decrets executivs tar l'OCC e cumpiglian essenzialmain las disposiziuns da procedura. Questas èn er vegnidas revedidas, simplifitgond las proceduras e faschend ellas pli concisas.

Lavuratori principal da las VFF a Cuira: i vegn pretendì ina discussiun
La regenza vul discurrer anc ina giada cun la direcziun generala da las VFF davart il lavuratori principal a Cuira che duai vegnir serrà. Per defender ils interess dal chantun duai vegnir discutà sur da la purschida da plazzas da lavur da las VFF en il Grischun. Il termin para adattà, cun quai che la midada da structura da las VFF è en moviment ed anc betg terminada. Ultra da quai represchentan er las VFF la tesa ch'i na saja nagliur fixà en scrit che l'era da las raits electronicas pretendia che tut ils servetschs centrals da las VFF stoppian esser domiciliads a Berna.

Sustegn da lavur culturala professiunala
A basa da la nova lescha davart promover la cultura vegnan per l'emprima giada pajads a persunas che fan professiunalmain lavur culturala stipendis e contribuziuns per realisar in ovra en l'autezza da 146'000 francs. Il sustegn duai pussibilitar a las artistas ed als artists da pudair sa deditgar dapli a lur lavur. Profis da cultura ch'èn burgais(a)s dal chantun Grischun, che vivan dapi almain dus onns en il Grischun u ch'èn colliads stretgamain cun la cultura grischuna tras la tematica ed il lieu da lavur pon s'annunziar per in stipendi u ina contribuziun per realisar in'ovra. La proxima concurrenza vegn publitgada probablamain a la fin da favrer 1999. Las sequentas persunas obtegnan ina contribuziun en il rom da l'emprima concurrenza per lavur culturala professiunala: -
Elisabeth Arpagaus, Turitg, per sia lavur vi dal nov project da maletgs da colur: "Muntognas grischunas", -
Corina Curschellas, Rueun, per sia lavur sco cumponista e chantadura, -
Martin Derungs, Turitg, per sia lavur da cumponist, tr. a. d'ina "operetta moderna", -
Luciano Fasciati, Cuira, per ina retschertga ed in studi davart la realisabladad per in "spazi d'art grischun", -
Romano Fasciati, Stampa, per la lavur vid ses project da cudesch "Der achte Tag" -
Manfred Ferrari, Cuira, per retschertgas e lavur vid il scenari per ses project da film "Der Prädikantenstreit", -
Fortunat Frölich, Trin-Digg, per la lavur da cumponist vid sia "missa verde", -
Hans Peter Gansner, Genevra, per la lavur vid ses project da cudesch cun il titel da lavur "Der Engel der Geschichte", -
Philippe Gasser, Basilea, per la lavur vid in'installaziun da medias cun il titel "Verwaschenes Blau", -
Arno Hassler, Crémines, per realisar differentas ovras sin il sectur da video e fotografia, -
Dieter Menz, Davos-Platz, il mument en Frantscha, per cuntinuar il ciclus "Description d'une déchirure", -
Gaudenz Signorell, Domat/Ems, per sia lavur sco fotograf e per realisar 120 ovras en format pitschen ed insaquantas ovras en format grond, -
Peter Trachsel, Dalvazza, per sia lavur e ses institut "Hasena für zeitgenössiche Kunst" sco er per ses project "Das Jahr des Hasen", -
Cristina Vital, Cuira, per sia scolaziun da dirigenta, e -
GSMBA. secziun dal Grischun, per persunas activas sin il champ cultural che han pudì utilisar il 1998 suenter ina procedura da selecziun severa l'atelier "Fernando et Jean-Luc Lardelli Canton des Grisons" a Paris.

Ulteriuras contribuziuns culturalas or dador la concurrenza
Totalmain 9'000 francs vegnan pajads sco contribuziuns culturalas a: -
la gruppa da film Arcus, Mustér, per realisar il film curt "Il limit", e -
la musica da giuvenils Cuira per l'instrumentaziun parziala 1999.

Contribuziuns al sport
Contribuziuns dal sport-toto da totalmain 605'000 francs vegnan pajadas a 52 federaziuns ed organisaziuns da sport.

Novs decrets a partir da 1999
Sin il 1. da schaner 1999 vegnan messas en vigur la nova lescha davart la banca chantunala grischuna e las disposiziuns executivas revedidas totalmain tar la lescha davart las finanzas.

Da las vischnancas
Approvadas vegnan las constituziuns communalas da Bivio e Pasqual, las revisiuns parzialas da las constituziuns communalas d'Avras e Versomi, la revisiun parziala dals statuts da la vischnanca da burgais da Luven sco er la revisiun parziala da la lescha davart las taxas da cura da Feldis/Veulden.

Fatgs da persunal
Jachen Erni, naschì 1946, da Trin, domicilià a Scuol, daventa schef da l'uffizi da stimaziun. El entschaiva sia lavur l'entschatta da matg 1999.
Chanzlia chantunala dal Grischun
Gremi: regenza
Funtauna: rg chanzlia chantunala dal Grischun