Camiuns da 60 tonnas èn 25 m lungs. Actualmain dastgan circular sin las vias svizras mo vehichels d'ina lunghezza maximala da 18 m e d'ina grevezza da 40 t. Fin dacurt era la limita da pais schizunt anc tar 28 t.
La cumissiun da la UE examinescha actualmain, sch'ella vul permetter camiuns da 60 tonnas sin las axas da transit da tut lur pajais commembers. Sch'il resultat da questa examinaziun avess dad esser positiv, s'augmenta il squitsch d'agir er per la Svizra.
Acceptond l'iniziativa da las Alps il favrer 1994 ha la Svizra fixà la finamira da transferir il traffic da rauba da transit da la via sin la viafier. Dapi passa in decenni e mez spetga il pievel svizzer che l'artitgel per la protecziun da las Alps vegnia realisà. Cun acceptar camiuns da 60 tonnas vegn promovì en il futur il traffic da rauba sin la via, la protecziun da las Alps e la finamira da transferir il traffic da transit da la via sin la viafier vegnan sutminadas vinavant.
Camiuns da 60 tonnas pericliteschan cun lur mesiras surdimensiunadas la segirezza da tut las autras participantas e da tut ils auters participants da traffic. Cun lur lunghezza impedeschan els ultra da quai il traffic. Plinavant chaschunan els custs immens per construir e per mantegnair las vias e las punts. Tut en tut na contribueschan ils camiuns da 60 tonnas betg ad in svilup persistent dal traffic da rauba.
La A13 en il Grischun cun sias muntadas si vers il San Bernardin n'è strusch adattada per camiuns da 60 tonnas. Quai n'impedescha dentant betg che quels vegnan a vegnir in bel di fin en la Val dal Rain grischuna, fin en la part davant dal Partenz, da la Tumleastga e dal Mesauc. L'infrastructura sco rundellas, punts u parcadis stuess vegnir engrondida e rinforzada. Quai chaschunass custs che fissan bler memia auts. Daners che vegnan a mancar en auters lieus.
En quest connex tschentan las sutsegnadras ed ils sutsegnaders las suandantas dumondas:
1. Tge posiziun ha la regenza visavi in'admissiun da camiuns da 60 tonnas en general?
2. Co giuditgescha la regenza las consequenzas da camiuns da 60 tonnas per las vias chantunalas e communalas?
3. Co giuditgescha la regenza la situaziun concernent ils camiuns da 60 tonnas sin la A13?
Cuira, ils 16 da favrer 2010
Thöny, Stoffel (Valragn Vitg), Geisseler, Arquint, Baselgia-Brunner, Bleiker, Blumenthal, Bondolfi, Brandenburger, Bucher-Brini, Buchli, Candinas (Rabius), Casparis-Nigg, Castelberg-Fleischhauer, Casty, Casutt, Caviezel (Pitasch), Caviezel-Sutter (Tusaun), Clavadetscher, Fasani, Frigg-Walt, Gartmann-Albin, Hardegger, Hartmann (Cuira), Jaag, Jäger, Jenny, Koch, Kollegger, Kunz (Cuira), Menge, Mengotti, Meyer Persili (Cuira), Nigg, Noi-Togni, Parolini, Parpan, Peer, Peyer, Pfenninger, Pfiffner-Bearth, Plozza, Righetti, Stiffler, Trepp, Troncana-Sauer, Vetsch (Claustra Vitg), Candinas (Mustér), Clalüna, Furrer-Cabalzar, Locher Benguerel
Resposta da la regenza
Er sch'il parlament da la UE ha refusà enfin ussa ils uschenumnads "gigaliners", vegnan fatgas – sco ch'i para – actualmain stentas sin plaun da cumissiun da la UE per engrondir las mesiras e per auzar ils pais maximals per camiuns cun chars annexs. En Svizra è gia sa furmada ina vasta resistenza cunter in'eventuala admissiun da camiuns da 60 tonnas. Latiers tutgan chantuns, vischnancas, interpresas ed uniuns. Er la federaziun d'interpresas da transport ASTAG ha exprimì cleramain sia tenuta negativa en chaussa.
La regenza respunda las dumondas concretas sco suonda:
1. La rait da vias en Svizra cun sias structuras pitschnas n'è betg fatga per vehichels uschè gronds ed uschè grevs. Fitg bleras vias e rundellas en ils vitgs ed ordaifer ils vitgs na pudessan – per motivs geometrics – betg vegnir duvradas da tals gigaliners. Tar tscherts trajects dessi gronds disturbis e stagnaziuns dal traffic. Ultra da quai na fissan numerusas punts ed autras construcziuns artifizialas betg en cas da purtar ils pais pli gronds. Bleras vias stuessan vegnir midadas e bleras punts stuessan vegnir rinforzadas u remplazzadas. Ils custs da questas adattaziuns fissan enorms e durassan decennis. Ultra da quai dessi ina concurrenza pli ferma per ils transports cun la viafier, quai che na correspundess betg a las finamiras da la politica da traffic da spustar il traffic da rauba da la via sin la viafier. Pervia da quai ston ils gigaliners er vegnir refusads or d'ina optica ecologica. La finala crescha la periclitaziun da las autras participantas e dals auters participants da traffic, perquai che las consequenzas d'in accident, p.ex. en cas d'ina collisiun da davos u d'in incendi en in tunnel, fissan bler pli gravantas.
Ils avantatgs da l'economia da manaschi per las interpresas da transport che vegnan propagads da tscherts pajais a Brüssel vegnan pia confruntads cun in grond dumber da consequenzas negativas. Sco gia differents auters chantuns (Lucerna, Basilea-Citad, Soloturn e.u.v.) refusa er la regenza grischuna cleramain in engrondiment da las mesiras maximalas ed in augment dals pais maximals per la rait da vias.
2. Per noss chantun muntagnard cun sias vias plain curvas e cun in grond dumber da punts, da mirs da sustegn e da scarpas che n'èn betg en cas da purtar tals pais na vegn in'avertura da las vias per camiuns d'ina lunghezza da 25 m e da 60 t er betg a vegnir en dumonda a lunga vista.
3. La proprietad e la responsabladad per la via naziunala A13 èn chaussa da la confederaziun. Tenor ina resposta dal cussegl federal sin ina dumonda respectiva en il cussegl naziunal na vegn betg sustegnì in augment da las valurs maximalas vertentas.
Pervia da ses caracter muntagnard cun grondas pendenzas e cun curvas stretgas e nunsurvesaivlas sco er pervia da tschertas deblezzas tar differentas punts na fiss la ruta dal San Bernardin actualmain betg en cas da dumagnar in traffic permanent da gigaliners. Ultra da quai avessan las plazzas da parcar e las plazzas da pussar ch'èn avant maun dimensiuns memia pitschnas. Per motivs da la segirezza e da l'ecologia sa dustass la regenza cunter ina tala avertura.
29 da mars 2010