Navigation

Inhaltsbereich

Incumbensa Peyer concernent la simplificaziun da la procedura electorala (cedel da votar per far ina crusch)

Sessiun: 30.08.2012
Il chantun Son Gagl dovra sin plaun chantunal e sin plaun communal ina procedura per eleger las commembras ed ils commembers da l'executiva ch'è fitg simpla d'applitgar per las votantas e per ils votants sco er d'evaluar per las autoritads. Sin cedels electorals prestampads ston ils nums da las candidatas e dals candidats mo pli vegnir segnads cun ina crusch. Questa procedura ha ils suandants avantatgs:

1. Las votantas ed ils votants na ston betg scriver a maun ils nums sin il cedel electoral. Ellas ed els ston mo pli far ina crusch sin il cedel electoral tar la candidata u tar il candidat proponì uffizialmain. Las votantas ed ils votants èn infurmads bain avunda davart las persunas che candideschan. Tut las persunas che candideschan vegnan preschentadas en moda survesaivla sin in unic cedel electoral. Uschia vegn facilitada la tscherna. Tuttina èsi pussaivel d'agiunscher persunas che n'èn betg proponidas.

2. Far ina crusch è bler pli simpel e va bler pli svelt ed è perquai bler pli favuraivel per la votanta u per il votant che scriver giu nums.

3. Il privel da far confusiuns pervia da nums ch'èn scrits fauss (cas da Winterthur) vegn eliminà dal tuttafatg tar persunas che candideschan uffizialmain. Il problem da la nunlegibladad da nums scrits a maun è schlià tar ils nums prestampads. La voluntad da las votantas e dals votants vegn pia exprimida cleramain.

4. La rectificaziun dals cedels da votar tras las vischnancas vegn er simplifitgada ed il resultat po pia er vegnir eruì pli svelt.

Per l'idea da crear in cedel electoral per far ina crusch ha il servetsch per ils dretgs politics dal chantun Son Gagl survegnì l'onn 2008 il premi d'innovaziun da l'administraziun chantunala dal chantun Son Gagl.


Las commembras ed ils commembers dal cussegl grond che han suttascrit questa incumbensa dattan perquai l'incarica a la regenza da preschentar al cussegl grond ina missiva correspundenta per simplifitgar la procedura electorala per la regenza dal Grischun e per la represchentanza dal Grischun en il cussegl dals chantuns. L'element central da la simplificaziun duai esser in cedel electoral per far ina crusch.

Cuira, ils 30 d'avust 2012

Peyer, Geisseler, Marti, Aebli, Albertin, Augustin, Barandun, Baselgia-Brunner, Bezzola (Samedan), Bezzola (Zernez), Bleiker, Blumenthal, Bondolfi, Brandenburger, Bucher-Brini, Buchli-Mannhart, Caduff, Caluori, Campell, Casanova-Maron, Casty, Cavegn, Clavadetscher, Conrad, Davaz, Della Vedova, Dermont, Dosch, Dudli, Engler, Fallet, Foffa, Fontana, Frigg-Walt, Furrer-Cabalzar, Gartmann-Albin, Grass, Gunzinger, Hartmann (Champfèr), Hartmann (Cuira), Hitz-Rusch, Holzinger-Loretz, Jaag, Jeker, Jenny, Joos, Kappeler, Kasper, Kleis-Kümin, Koch (Igis), Kollegger (Cuira), Krättli-Lori, Kunz (Fläsch), Kunz (Cuira), Locher Benguerel, Mani-Heldstab, Märchy-Caduff, Meyer-Grass, Michael (Castasegna), Müller, Niederer, Nigg, Niggli (Samedan), Niggli-Mathis (Grüsch), Noi-Togni, Papa, Parpan, Pedrini (Roveredo), Pfenninger, Pult, Rosa, Sax, Steck-Rauch, Stiffler (Tavau Plaz), Stiffler (Cuira), Tenchio, Thöny, Tomaschett (Breil), Tomaschett-Berther (Trun), Trepp, Troncana-Sauer, Tscholl, Valär, Vetsch (Pragg-Jenaz), Waidacher, Wieland, Zweifel-Disch, Deplazes, Fausch, Michel (Igis), Monigatti, Pedrini (Soazza), Pfister

Resposta da la regenza

Tenor l'urden vertent en il chantun Grischun survegnan las votantas ed ils votants tar las elecziuns chantunalas da maiorz (regenza e cussegl dals chantuns) cedels electorals cun lingias vidas en il dumber dals sezs che ston vegnir occupads. Lur dretg d'eleger exerciteschan els cun scriver a maun ils nums da las persunas sin ils cedels electorals consegnads. Las infurmaziuns davart las persunas che candideschan pon las votantas ed ils votants retrair en emprima lingia da las medias e da la propaganda da las partidas. Questa procedura enconuschan las votantas ed ils votants dal Grischun fitg bain, er perquai ch'ella vegn applitgada en ils circuls tar las elecziuns dal cussegl grond, tar las elecziuns da las dretgiras districtualas e tar las elecziuns da maiorz en las vischnancas. Fin oz n'ha questa procedura betg chaschunà problems spezials.

Dal tuttafatg auter sa preschenta la situaziun en il chantun Son Gagl che ha – apparentamain sco enfin ussa unic chantun en Svizra – installà per il 1. da schaner 2007 ina procedura cun in cedel da votar per far ina crusch. Il motiv per quai è stada ina gronda e vasta malcuntentientscha cun la soluziun veglia che permetteva ultra dal cedel da votar uffizial vid er cedels da votar betg uffizials, sin ils quals eran gia prestampads ils nums da candidatas e da candidats. La consequenza da quai è stà che las votantas ed ils votants èn vairamain vegnids inundads da cedels da votar (p.ex. tar las elecziuns da la regenza ils onns 2000 e 2004 mintgamai cun 11 cedels electorals betg uffizials cun las cumbinaziuns las pli differentas da las candidatas e dals candidats). Quai ha procurà per malsegirezzas e confusiuns. Suenter discussiuns durant plirs onns han ins la finala chattà la soluziun cun ils cedels da votar per far ina crusch che valan per las elecziuns da maiorz sin tut ils plauns statals. Questa soluziun è vegnida applitgada en il fratemp sin plaun chantunal tar duas elecziuns per la renovaziun totala da la regenza e dal cussegl dals chantuns sco er tar in'elecziun substitutiva en la regenza. Ella premetta – sco tar las elecziuns dal cussegl naziunal – ch'ina procedura d'annunzia da las persunas che candideschan haja gì lieu ordavant. En il chantun Son Gagl ston las uschenumnadas propostas electoralas vegnir inoltradas tar l'autoritad chantunala cumpetenta 9 emnas avant las elecziuns, suttascrittas dad almain 15 votantas e votants. Las persunas proponidas valaivlamain vegnan alura numnadas sin il cedel electoral en urden alfabetic, las candidatas ed ils candidats vertents l'emprim. Quel cuntegna ultra da quai lingias vidas en il dumber dals sezs che ston vegnir occupads. Là pon vegnir inscrittas a maun ulteriuras persunas elegiblas. Tar mintga num e tar mintga lingia vida stat in quaderet che po vegnir marcà cun ina crusch. Pir cun metter la crusch en in quaderet vegn dada valaivlamain la vusch. Sch'i vegnan marcads dapli nums che sezs occupabels daventa tut il cedel electoral nunvalaivel.

La regenza renconuscha tscherts avantatgs da la soluziun songagliaisa sco ch'els vegnan explitgads pli detagliadamain en l'incumbensa. Tuttina sa tschenta la dumonda, sch'i dat propi in basegn da midar la moda d'eleger en il Grischun. La procedura vertenta per las elecziuns da la regenza e dal cussegl dals chantuns è introducida bain tar las votantas ed ils votants e tar las autoritads e funcziunescha senza gronds problems. Per la soluziun songagliaisa stuess vegnir stgaffida ina procedura d'annunzia che chaschunass nova lavur administrativa a las autoritads ed a las partidas. Ultra da quai stuess er vegnir midà il format dals cedels electorals d'actualmain A6 ad A5 (per las elecziuns dal cussegl dals chantuns) resp. ad A4 (per las elecziuns da la regenza), tge che fiss collià cun custs da stampa supplementars e cun dapli lavur tar las vischnancas per pachetar ils cedels en las cuvertas. Plinavant stuessan las votantas ed ils votants s'occupar d'ina procedura supplementara. Finalmain ston ins er sa dumandar, sche questa midada è raschunaivla en vista a las stentas currentas da pussibilitar er a las votantas ed als votants che vivan en Svizra da votar e d'eleger en moda electronica en in pèr onns. La procedura dal futur vegn ad esser il vote électronique. La nova procedura avess pia eventualmain ina impurtanza pli gronda mo per in temp relativamain curt. La regenza propona al cussegl grond da refusar l'incumbensa.

22 d'october 2012