La citad da Cuira maina dapi l'onn da scola 2000/2001 classas bilinguas. Oriundamain existiva la purschida mo sin il stgalim primar, pli tard è vegnì vitiers ina purschida supplementara sin il stgalim superiur e dapi l'onn da scola 2011/2012 maina la scola da la citad da Cuira er scolinas bilinguas. Actualmain visitan 63 uffants las classas tudestg/rumantschas e 199 uffants las classas tudestg/talianas dal stgalim primar, 19 uffants la scolina tudestg/rumantscha e 20 uffants la scolina tudestg/taliana. Al cumenzament ha il project, ch'è vegnì accumpagnà scientificamain da l'universitad da Friburg, attratg l'attenziun da l'entira Svizra. Il project è d'impurtanza linguistic-regiunala e d'auta qualitad, perquai che unicamain persunas d'instrucziun da lingua materna instrueschan las linguas estras. Plinavant è el ina contribuziun impurtanta a la sensibilisaziun per las linguas ed al mantegniment da las linguas.

La lescha da linguas dals 19 d'october 2006 (DG 492.100) ha – tenor l'art. 1 – tranter auter l'intent da mantegnair e promover la lingua rumantscha e taliana. Tenor l'art. 12 al. 1 lit. h da la lescha da linguas po il chantun pajar contribuziuns a vischnancas, ad autras corporaziuns da dretg public sco er a persunas privatas, cunzunt a favur da l'installaziun da scolas bilinguas u da classas bilinguas en vischnancas tudestgas. Tenor l'art. 16 al. 1 da l'ordinaziun da linguas (DG 492.110) – e probablamain sin basa da la norma da la lescha da scola – paja il chantun contribuziuns pauschalas da maximalmain 500 francs per scolara e per scolar als custs per installar scolas bilinguas u classas bilinguas en vischnancas «tudestgas» e maximalmain 400 francs per scolara e per scolar als custs per manar talas scolas en vischnancas «monolinguas e plurilinguas».

Tenor la (missiva tar la) lescha da linguas na tutga la citad da Cuira ni tar las vischnancas «monolinguas» ni tar las vischnancas «plurilinguas», mabain tar las vischnancas «tudestgas», uschia ch'i na vegnissan pajadas naginas contribuziuns da gestiun a talas scolas tenor la formulaziun da la norma citada da l'ordinaziun da linguas.

Tenor l'art. 12 al. 2 da la lescha da linguas sa drizzan las (q.v.d. tut las) contribuziuns chantunalas tenor la qualitad da la mesira, tenor sia impurtanza linguistic-regiunala sco er tenor ses effect per il mantegniment e per la promoziun da la lingua.

Er autras vischnancas, sco Domat, Bever, Beiva, Schlarigna, La Punt-Chamues-ch, Puntraschigna, Trin, Glion, Samedan u Malögia, mainan classas bilinguas.

Sut l'aspect da l'auta qualitad da las purschidas degnas da vegnir promovidas en las vischnancas numnadas ed en la citad da Cuira, ma er en vista al fatg ch'i sa tracta cumplainamain da linguas chantunalas e che lur mantegniment è ina incumbensa chantunala, na dastga il criteri restrictiv da las vischnancas «monolinguas e plurilinguas», ch'è cuntegnì en l'ordinaziun, giugar nagina rolla per che las vischnancas possian profitar dal dretg da survegnir contribuziuns da gestiun. Quai cuntrafaschess numnadamain a l'intent da la promoziun. Independentamain da la qualificaziun da la vischnanca sco vischnanca monolingua, plurilingua u tudestga prescriva l'art. 3 da las directivas da l'uffizi per la scola populara ed il sport dals 24 da settember 2013 pertutgant manar las scolas u singulas classas bilinguas en il senn d'ina immersiun parziala, en vigur dapi il 1. d'avust 2013, plinavant: «La finamira primara da scolas u singulas classas bilinguas (en il senn d'ina immersiun parziala) è la promoziun da las linguas chantunalas talian e rumantsch. Ultra da quai vegn prendì en mira ina cumpetenza pli auta en il diever da la segunda lingua.»

Sut quest aspect incumbenseschan las sutsegnadras ed ils sutsegnaders perquai la regenza da midar l'art. 16 al. 1 da l'ordinaziun da linguas cun effect a partir da l'onn da scola 2013/2014, e quai en quel senn che betg mo vischnancas monolinguas e plurilinguas, mabain tut las vischnancas han il dretg da contribuziuns da gestiun, sch'ellas mainan scolas bilinguas u classas bilinguas en duas linguas chantunalas.

Cuira, ils 22 d'october 2013

Tenchio, Marti, Locher Benguerel, Albertin, Augustin, Baselgia-Brunner, Berther (Camischolas), Blumenthal, Bondolfi, Brandenburger, Bucher-Brini, Caluori, Casanova-Maron, Casty, Casutt Renatus, Cavegn, Darms-Landolt, Della Vedova, Dermont, Dosch, Fasani, Florin-Caluori, Foffa, Frigg-Walt, Gartmann-Albin, Hartmann (Champfèr), Heiz, Holzinger-Loretz, Jeker, Jenny (Arosa), Joos, Kappeler, Kasper, Kollegger (Malix), Märchy-Caduff, Michael (Castasegna), Michel (Tavau Monstein), Noi-Togni, Papa, Parolini, Pedrini, Pfenninger, Pult, Righetti, Rosa, Stiffler (Cuira), Tomaschett (Breil), Tomaschett-Berther (Trun), Trepp, Troncana-Sauer, Tscholl, Zanetti, Bürgi-Büchel, Candrian, Degonda, Deplazes, Epp, Felix (Scuol), Hensel, Michel (Igis), Monigatti