L'electromobilitad vegn a daventar ina sfida per la rait electrica da la Svizra. Ma en quest connex na sa tschenta betg la dumonda, sch'i dat energia avunda u betg. I sa tschenta la dumonda, datti avunda energia il dretg mument al dretg lieu, e tge faschain nus cun l'energia ch'ils implants da fotovoltaica produceschan bain durant il di, però che na vegn betg consumada dal tuttafatg? Quai ha per consequenza ch'i resultan fluctuaziuns da l'electricitad che pon chaschunar disturbis en ina rait electrica stabila.
Adina dapli chasadas privatas installeschan implants da fotovoltaica sin lur atgna chasa. Quai po bain esser raschunaivel, perquai che nus pudain per part producir sezs l'energia che nus consumain. Perquai che bleras chasadas privatas èn però a la lavur durant il di, na po l'atgna producziun d'energia gnanc vegnir utilisada. Danor sch'ins lavurass er qua cun accumulaturs d'energia. Tenor las deposiziuns da signur Walter Sattinger da la Swissgrid SA, jau citesch: «En l'entira Europa vegnan bainbaud ans mancar accumulaturs d'energia da lunga durada, pia dovri in consum d'electricitad intelligent, betg mo per na stuair surdimensiunar las raits per singuls temps da gronda frequenza», fin dal citat. L'electromobilitad pudess vegnir transfurmada ad accumulaturs d'energia ambulants. Premissa: nus promovain ina infrastructura intelligenta correspundenta da chargiar vehichels electrics.
Ina buna distribuziun da las staziuns da chargiar vehichels electrics po esser d'avantatg per l'electromobilitad. Ma ella na stuess betg esser l'emprim aspect, na, las staziuns da chargiar vehichels electrics stuessan vegnir realisadas là, nua ch'ellas vegnan lura er propi duvradas durant il di, numnadamain tar las interpresas u tar las plazzas da parcar, nua ch'ils vehichels electrics èn plazzads durant il di, nua ch'ins po accumular l'energia che resulta en ils implants d'energia dal vent ed en ils implants da fotovoltaica durant ils temps d'auta producziun, e gidar uschia a mantegnair stabila la rait electrica da la Svizra. Jau dubit ch'ils scenaris che figureschan en il Plan da basa per l'infrastructura da chargiar vehichels electrics constettian oz anc. La recumandaziun «H2 Serrar largias enconuschentas en la rait da chargiar svelt vehichels electrics» fa mo senn per il traffic da transit e per il traffic turistic, engrevgescha però la rait en moda dischavantagiusa ed è negativa per la stabilitad. Deplorablamain na poss jau er betg approvar la recumandaziun «H4 sco mastergnant». Per interpresas èsi oz tut auter che economic d'investir en staziuns da chargiar vehichels electrics. Qua essan nus da l'avis ch'i dovria impuls, sch'ins vul propi cuntinuar sin la via vers l'electromobilitad.
Perquai inoltrain nus da la fracziun da la PPS la suandanta incumbensa:
1. Far ina preschentaziun generala ch'examinescha ils suandants puncts:
- Tge influenza han implants d'energia dal vent ed implants da fotovoltaica sin la stabilitad da la rait, quai en vista ad ina prognosa realistica per l'avegnir?
- Stadi actual ed urari concernent l'extensiun da l'infrastructura da rait. Nua essan nus oz ed essan nus pronts per l'avegnir?
- Schanzas e potenzial da l'electromobilitad per ina rait stabila.
2. La Regenza duai examinar il Plan da basa per l'infrastructura da chargiar vehichels electrics e duai elavurar – ensemen cun ils gestiunaris da las raits – ina infrastructura intelligenta da chargiar vehichels electrics.
3. Ella duai elavurar mesiras da promoziun en il senn da deducziuns fiscalas e/u d'ina liberaziun da taglia per interpresas industrialas, per interpresas e per plazzas da parcar che porschan staziuns da chargiar vehichels electrics a collavuraturas e collavuraturs e/u a locatarias stablas e locataris stabels.
Cuira, ils 22 d'october 2020
Gort, Koch, Della Cà, Brandenburger, Favre Accola, Salis, Menghini-Inauen, Renkel