La biodiversitad è chapital natiral ed uschia in element essenzial da la ritgezza dal chantun Grischun. En il rom dal punct central da svilup 9.1 dal program da la Regenza 2021–2024 ha l'Uffizi per la natira e l'ambient (UNA) elavurà in rapport da basa davart la situaziun da la biodiversitad en il Grischun. En cooperaziun cun var 80 expertas ed experts e cun ils posts da servetsch spezialisads pertutgads è resultada ina strategia da biodiversitad fundada cun in carnet da mesiras concretas. La Regenza ha prendì enconuschientscha dal rapport da basa «Biodiversitad en il Grischun 2022» ed ha dà liber la «Strategia da biodiversitad 2023–2032» per la cooperaziun publica.
Per l'emprima giada ha il chantun Grischun rimnà, structurà ed analisà sistematicamain la savida davart la biodiversitad. Il rapport da basa «Biodiversitad en il Grischun 2022» furma il punct da partenza per sviluppar la strategia che duai segirar e mantegnair noss chapital natiral. Il chapital natiral furnescha prestaziuns indispensablas ch'èn da gronda valur economica e sociala. Sche las generaziuns futuras han a disposiziun ina biodiversitad multifara ch'è resistenta envers midadas, vegnan ellas a pudair dumagnar meglier las sfidas, sco per exempel la midada dal clima u la segirezza alimentara.
Quatter sfidas impurtantas
Da l'analisa dal stadi da la biodiversitad en il Grischun èn resultadas quatter sfidas ch'èn centralas per mantegnair e per promover il chapital natiral dal Grischun:
- Mantegnair la buna qualitad ecologica ch'exista anc en las zonas da muntogna 3 e 4, en il territori d'alpegiada, en la zona alpina e nivala sco er en il guaud.
- Chattar soluziuns equilibradas per ils gronds deficits tar ils spazis da viver liads a l'aua e per las spezias che dependan da quests spazis da viver, e quai en il champ da tensiun tranter ils conflicts d'interess e la midada dal clima.
- Mitigiar las grondas differenzas da biodiversitad per lung dal gradient d'autezza cun deficits ecologics en las vals ed en las regiuns favuraivlas.
- Rinforzar l'atgna responsabladad da tuttas e tuts per il chapital natiral.
«La via grischuna» sco via roiala?
Nus giain la «via grischuna». Sut quest princip è vegnida elavurada la Strategia da biodiversitad ch'è ussa avant maun. «Via grischuna» vul dir: Per dumagnar ils conflicts d'interess dovri ina savida fundada, l'avertadad per bunas ideas e per soluziuns pragmaticas en in barat gist sco er l'acceptanza per decisiuns transparentas e bain ponderadas. «Las generaziuns futuras duain vesair, che nus avain unì las forzas, e betg opponì ellas ina a l'autra. Nus sco Regenza stuain sustegnair quest appel senza resalvas. Particularmain, perquai ch'in sguard en il passà mussa, che nus avain uschia gia adina chattà bunas soluziuns», explitgescha cusseglier guvernativ Jon Domenic Parolini. Stgaffir ina chapientscha cuminaivla, definir in maletg dal futur sin basa d'ina tenuta cuminaivla, chattar in consens davart il svilup da var 30 mesiras ch'èn orientadas als resultats e che han cleras responsabladads e realisar las mesiras en duas etappas (2023–2028; 2029–2032) en il senn da «far quai ch'è pussaivel en il dretg mument»: quai èn las pitgas essenzialas da questa Strategia da biodiversitad.
Promoziun empè da restricziuns
La direcziun da la Strategia da biodiversitad sa basa sapientivamain sin la promoziun e betg sin restricziuns tras prescripziuns supplementaras pli rigurusas. Decisiuns duraivlas e cumportaments persistents duain vegnir remunerads pli fitg e l'atgna responsabladad duai vegnir rinforzada.
Procedura da cooperaziun publica
Cun prender enconuschientscha dal rapport da basa e cun deliberar la Strategia da biodiversitad ed il carnet da mesiras ha la Regenza lantschà il process da cooperaziun public. Per quest intent è vegnida endrizzada in'enquista online davart la Strategia da biodiversitad. Sin la pagina d'internet da l'uffizi per la natira e l'ambient han las persunas interessadas la pussaivladad da valitar las sfidas, da classifitgar las mesiras proponidas e da communitgar novas ideas, che gidan supplementarmain a midar pli svelt la direcziun a favur da la biodiversitad. Ils resultats vegnan rendids enconuschents a la Regenza la fin da l'atun e publitgads sin la pagina d'internet dal UNA, cura ch'igl è uschè lunsch. Parallelamain vegnan organisadas occurrenzas d'infurmaziun per persunas interessadas sco er – sin dumonda concreta da las vischnancas – occurrenzas d'infurmaziun regiunalas publicas.
Dapli infurmaziuns:
Il rapport da basa «Biodiversitad en il Grischun 2022», la strategia da biodiversitad dal Grischun 2023–2032, il carnet da mesiras 2023–2028, fegliets infurmativs e l'enquista davart la cooperaziun publica èn disponiblas sin la pagina d'internet da l'uffizi per la natira e l'ambient.
Infurmaziuns:
Responsabladad: Regenza