Il Departament d'educaziun, cultura e protecziun da l'ambient (DECA) promova mintga onn giuvenils che s'occupan scientificamain da las linguas chantunalas dal Grischun e che han mess lur lavurs en in stretg connex cun la plurilinguitad grischuna. Premiadas vegnan maximalmain trais lavurs da maturitad cun in premi da 500 fin 1000 francs. Participar pon scolaras e scolars che frequentan in gimnasi en il chantun Grischun. Las lavurs pon vegnir inoltradas fin ils 10 da mars 2025 al Post spezialisà per la plurilinguitad.
Il Grischun è in chantun cun ina diversitad linguistica singulara, che cumpiglia tudestg, talian e rumantsch cun ses idioms, ma er ulteriurs dialects. Cun premiar lavurs da maturitad che han in stretg connex cun la diversitad linguistica grischuna en il rom d'ina concurrenza, vul il DECA promover la conscienza per la plurilinguitad e per l'impurtanza da mantegnair questas linguas. Las scolaras ed ils scolars èn dumandads da s'occupar intensivamain da las tradiziuns e da las sfidas linguisticas dal chantun. Quai augmenta la stima da la diversitad linguistica.
Cundiziuns da participaziun
Participar pon scolaras e scolars che frequentan in gimnasi en il chantun Grischun. Las lavurs da maturitad ston esser scrittas en ina da las linguas uffizialas grischunas: tudestg, talian u rumantsch (idiom u rumantsch grischun). Er lavurs che s'occupan dals dialects dal chantun èn permessas. La part en scrit da la lavur sto esser vegnida valitada da la scola almain cun la nota 5,0. Las victuras ed ils victurs da la concurrenza sa decleran pronts da preschentar publicamain lur lavur en cas da basegn. Per onn pon vegnir undradas maximalmain trais lavurs cun in premi da 500 fin 1000 francs. Las lavurs vegnan valitadas d'ina giuria spezialisada tenor criteris sco independenza, originalitad, relevanza sco er correctadad formala e dal rom.
Rinforz da l'identitad linguistica e culturala
La concurrenza è ina da las mesiras dal rapport «Mesiras per mantegnair e per promover la lingua e la cultura rumantscha e taliana en il chantun Grischun» da l'Uffizi federal da cultura e dal Center per democrazia. Las propostas ch'èn vegnidas elavuradas en il rapport cuntegnan var 80 mesiras entaifer ed ordaifer il chantun. Ellas èn divididas en differents champs d'acziun e furman ina basa impurtanta per la lavur dal Post spezialisà per la plurilinguitad dal Grischun. «Cun lavurar vi d'in tal tema approfundeschan las scolaras ed ils scolars lur cumpetenzas en ina u pliras da las linguas uffizialas grischunas. Ils giuvenils n'emprendan betg mo d'enconuscher meglier la lingua, mabain er ils contexts culturals ed istorics. Quai augmenta la cumpetenza linguistica ed interculturala», constatescha Alberto Palaia, delegà dal Post spezialisà per la plurilinguitad tar il DECA. Il premi vegn publitgà mintga onn. Las classas da maturitad pon mintgamai inoltrar lur lavurs en scrit al post spezialisà fin ils 10 da mars 2025.
Agiuntas:
Infurmaziuns:
Alberto Palaia, delegà dal Post spezialisà per la plurilinguitad, tel. +41 81 257 44 65 (cuntanschibel da las 08.00 fin las 17.00), e‑mail Alberto.Palaia@ekud.gr.ch
Responsabladad: Departament d'educaziun, cultura e protecziun da l'ambient / Post spezialisà per la plurilinguitad