La preschientscha d'animals da rapina gronds influenzescha l'agricultura e l'economia d'alp
La preschientscha d'animals da rapina gronds ha consequenzas per l'agricultura e per l'economia d'alp dal Grischun. In'enquista online ch'è vegnida fatga per incumbensa da l'Uffizi d'agricultura e da geoinfurmaziun mussa dentant er, che las puras ed ils purs èn abels da s'adattar e ch'ellas ed els fan frunt a las sfidas.
Trais quarts da tut ils manaschis en il chantun Grischun èn pertutgads da la preschientscha dals animals da rapina gronds. Entant che las puras ed ils purs annunzian sin ils manaschis da chasa observaziuns da lufs u cumportaments insolits dals animals, concernan las annunzias sin ils manaschis d'alp cunzunt attatgas da lufs ed animals stgarpads. Pertutgadas èn en emprima lingia las regiuns, nua che trieps da lufs èn sa furmads gia ils ultims onns. La preschientscha d'animals da rapina gronds ha in effect direct sin la tratga da nursas e da chauras. Particularmain sa reducescha il dumber dals animals alpegiads da questas spezias.
Agricultura flexibla
L'evaluaziun dals resultats mussa che l'agricultura e l'economia d'alp n'èn betg prontas da dar si la cultivaziun dal terren agricul e – collià cun quai – da dar si ina impurtanta basa d'entradas ed in bain cultural tradiziunal. Anzi, ellas s'adattan a la nova situaziun, cun midar la producziun ed ils process sin ils manaschis agriculs, cun investir en la protecziun da las muntaneras e cun reorganisar la pasculaziun da las alps. Mesiras sco reducir il dumber d'animals u desister da l'alpegiada, èn vegnidas prendidas mo en cas singuls fin ussa.
Quitads per l'avegnir
Malgrà las relaziuns difficilas regia per il mument in'atmosfera generalmain positiva en l'agricultura ed en l'economia d'alp dal Grischun. Pli che quatter tschintgavels dals manaschis fan però quitads per l'avegnir. Ultra da la midada dal clima vegn la preschientscha dals animals da rapina gronds ad influenzar decisivamain il svilup futur da l'agricultura e da l'economia d'alp. Sch'il squitsch tras ils animals da rapina gronds s'augmenta, èn la tratga da nursas e da chauras sco er l'alpegiada periclitadas en l'avegnir. Plinavant èn las intschertezzas sco er la lavur supplementara ed ils custs supplementars ina gronda chargia psichica e fisica per bleras puras e blers purs sco er per ils chaus d'alp e per il persunal d'alp.
Il cusseglier guvernativ Marcus Caduff, schef dal Departament d'economia publica e fatgs socials, punctuescha: "Ina perspectiva vegn la nova legislaziun da chatscha a dar a l'agricultura ed a l'economia d'alp, cura ch'ins po regular ils lufs ed ils trieps da lufs en moda proactiva ed uschia sustegnair las mesiras da l'agricultura e da l'economia d'alp per proteger las muntaneras."
Incumbensa e metoda da l'enquista
L'enquista sa basa sin l'incumbensa da fracziun concernent las consequenzas da la preschientscha d'animals da rapina gronds per l'agricultura, ch'il Cussegl grond dal Grischun ha acceptà en la sessiun da favrer 2022. Tut ils manaschis agriculs ed ils manaschis d'alpegiada en il chantun Grischun han pudì s'exprimer en in'enquista online.
1066 manaschis agriculs èn sa participads a l'enquista. Quai correspunda ad ina procentuala da respostas da 57 pertschient. Respundì l'enquista davart l'alpegiada han 405 u 45 pertschient dals manaschis adressads. Che la procentuala da respostas è pli bassa che quella dals manaschis agriculs, pon ins declerar cun il fatg, ch'ils chaus d'alp ch'èn responsabels per pliras alps han survegnì plirs questiunaris. Cumpareglià cun il dumber dals chaus d'alp adressads, correspunda la procentuala da respostas a 66 pertschient.
L'enquista è vegnida realisada il mars 2023 da la firma da cussegliaziun per economia agrara e regiunala Flury & Giuliani ScRL ensemen cun l'institut da perscrutaziun sociala e commerziala DemoSCOPE.
©Uffizi da chatscha e pestga