La Lescha davart las scolas medias en il chantun Grischun (Lescha davart las scolas medias; DG 425.000) regla la purschida da scolaziun da las scolas medias grischunas. Tenor l'art. 7 al. 2 da la Lescha davart las scolas medias sto la Regenza reglar la procedura d'admissiun a las scolas medias. Tenor l'art. 3 da l'Ordinaziun davart la procedura d'admissiun a las scolas medias ston tant scolaras e scolars grischuns sco er scolaras e scolars extrachantunals reussir en in examen d'admissiun chantunal per pudair entrar en la 1. u en la 3. classa gimnasiala sco er en la 1. classa da la scola media commerziala u da la scola media spezialisada.
Da princip èsi l'incumbensa da la scola populara da stgaffir las premissas per pudair frequentar ils stgalims da scola suandants. Pia sto ella preparar las scolaras ed ils scolars per ina scola media. Natiralmain ston las scolaras ed ils scolars s'engaschar er da lur vart. En connex cun ils examens d'admissiun a las scolas medias grischunas èn sa sviluppads divers curs preparatorics (forums d'emprender e.u.v.) e models da fatschenta, per part gia a partir da la 5. classa primara. Quels han cuntanschì talas dimensiuns che lur frequentaziun para dad esser indispensabla per reussir en ils examens. Abstrahà dal fatg che quest svilup s'oppona al princip ch'igl è l'incumbensa da la scola populara da preparar las scolaras ed ils scolars er per ina frequentaziun da scolas medias, e quai independentamain da lur pussaivladads finanzialas, stgaffescha quest svilup er inegualitads regiunalas.
La midada ad ina scola media n'ha betg l'intent da promover models da fatschenta. Cun ils excess dad oz pon ins sa dumandar, sch'er propi las scolaras ed ils scolars adattads vegnan admess a las scolas medias. En blers auters chantuns (tranter auter Lucerna, Zug, Uri, Berna, Basilea-Champagna) ha la procedura d'admissiun lieu senza examens d'admissiun u – en cas da malperinadad – en ina procedura da recumandaziun cun examen. Là sa participeschan per exempel tut las scolaras e tut ils scolars a partir da la 5. classa primara automaticamain a la procedura da midada dal stgalim primar al stgalim secundar I. Las persunas d'instrucziun da classa orienteschan durant l'emprim semester da la 5. classa primara davart la procedura. Las scolas medias fan medemamain orientaziuns. Las persunas d'instrucziun da classa decidan lura davart l'admissiun resp. davart l'annunzia definitiva.
Pervia dals svilups en il chantun Grischun, ma er sin basa dal fatg che la procedura d'admissiun senza examens è sa cumprovada en auters chantuns, pari inditgà da midar er en il chantun Grischun ad in model d'admissiun a las scolas medias senza examens. I na sa tracta betg d'auzar la quota da scolaras e scolars da scola media u da sbassar las pretensiuns da prestaziun. Anzi, i duai vegnir chattà in meglier sistem, cun schanzas pli egualas – quai ch'è segir er d'avantatg per nossas scolas medias privatas en las regiuns. Che las scolas medias privatas rinforzan senza dubi er las regiuns e sia economia, dastgass esser enconuschent.
Las sutsegnadras ed ils sutsegnaders incumbenseschan perquai la Regenza da stgaffir las basas per in'admissiun a las scolas medias grischunas senza examen.
Cuira, ils 12 da favrer 2020
Cavegn, Felix, Widmer (Favugn), Berther, Bondolfi, Caluori, Cantieni, Casutt-Derungs, Caviezel (Cuira), Crameri, Della Cà, Deplazes (Rabius), Derungs, Ellemunter, Epp, Fasani, Florin-Caluori, Flütsch (Spleia), Gasser, Giacomelli, Hofmann, Jochum, Kienz, Kohler, Kunfermann, Müller (Favugn), Natter, Niggli-Mathis (Grüsch), Noi-Togni, Paterlini, Perl, Preisig, Rutishauser, Sax, Schmid, Schutz, Tomaschett (Breil), Tomaschett-Berther (Trun), von Ballmoos, Waidacher, Widmer-Spreiter (Cuira), Wilhelm, Zanetti (Sent), Gaupp, Spadarotto