Suenter in lung process d'audiziun cun ils circuls interessads, tar il qual il concept d'instrucziun da lingua è stà en il center, ha il Secretariat da stadi per furmaziun, retschertga ed innovaziun (SEFRI) approvà definitivamain la refurma «Commerziantas/commerziants 2022» l'ultim avust. Pervia dal retardament vegn la refurma pir realisada l'onn 2023. Cuntrari al sboz oriund prevesa la refurma ussa da mantegnair duas uschenumnadas «linguas estras» sco roms obligatorics. Ils plans d'instrucziun per las duas linguas vegnan dentant concepids en moda differenta. L'emprima e la segunda «lingua estra» n'han en vista operativa e perquai – ston ins supponer – er betg en vista strategica il medem status. Malgrà che la pussaivladad d'ina soluziun naziunala a favur da las linguas naziunalas era avant maun, è la finala vegnida surdada la decisiun, tge «linguas estras» che duain vegnir purschidas en la furmaziun fundamentala, als chantuns; sch'in chantun porscha pliras linguas sco emprima «lingua estra», duain las parts dal contract d’emprendissadi sa cunvegnir sin la lingua.
A medem temp ha la Regenza grischuna preschentà il favrer da l'ultim onn – sin basa da las finamiras dal Program da la Regenza 2021–2024 (finamira nr. 5) – in catalog cun 80 mesiras per promover las linguas minoritaras chantunalas. Ina da las mesiras strategicas menziuna explicitamain in sforz pli grond per la «Promoziun da l'instrucziun en las linguas chantunalas sco emprima e sco segunda lingua (er a las scolas medias, a las scolas professiunalas, a las scolas autas spezialisadas ed a las scolas spezialisadas superiuras)».
En vista a questas decisiuns sin plaun federal ed en vista a las finamiras decleradas da la Regenza en connex cun la promoziun da linguas minoritaras chantunalas, tschentan las sutsegnadras ed ils sutsegnaders las suandantas dumondas:
- Tge soluziun vegn realisada en detagl en il chantun Grischun? Vegn la purschida per l'emprima «lingua estra» er a resguardar las linguas chantunalas?
- Vegni a dar differentas soluziuns sin plaun regiunal, q.v.d. per tschertas scolas professiunalas?
- Sch'i na vegn betg a dar la pussaivladad da tscherner e sche p.ex. l'englais vegn purschì sco emprima «lingua estra» per tuttas e tuts u mo per scolaras e scolars da lingua tudestga, co fiss questa decisiun da giustifitgar en vista a la finamira declerada da la Regenza da promover las linguas minoritaras chantunalas?
- En tge moda e maniera vegn garantida l'instrucziun dal rumantsch resp. dal talian sco emprima lingua per scolaras e scolars da lingua rumantscha e taliana?
Cuira, ils 16 da favrer 2022
Papa, Crameri, Censi, Alig, Atanes, Berweger, Bondolfi, Brandenburger, Danuser, Degiacomi, Della Cà, Deplazes (Rabius), Fasani, Flütsch, Hartmann-Conrad, Hitz-Rusch, Jochum, Kienz, Lamprecht, Loi, Maissen, Michael (Castasegna), Michael (Donat), Niggli-Mathis (Grüsch), Noi-Togni, Pfäffli, Preisig, Rettich, Schutz, Stiffler, Thomann-Frank, Wellig, Widmer-Spreiter (Cuira), Wieland, Wilhelm, Bürgi-Büchel