Per entrar en la 1. classa dal gimnasi absolvan las candidatas ed ils candidats da la 6. classa da la scola primara l'examen d‘admissiun 1G.

Infurmaziuns generalas examen d‘admissiun 1G 

Admissiun

Als examens d'admissiun chantunals vegnan be acceptads scolars e scolaras da la 6. classa da la scola primara, dals quals almain in genitur è domicilià en il chantun Grischun.

L'admissiun a l'examen en la 5. classa da la scola primara u en la 1. classa dal stgalim secundar I è exclusa. Excepziuns n’èn damai betg pussaivlas.

Roms d’examen

• Eprima lingua* (tudestg, rumantsch u talian): 90 minutas examen en scrit
• Matematica 
  1. part: 60 minutas examen en scrit
  2. part (quintar a chau en moda fixada): 30 minutas examen en scrit

*Cun l’annunzia per l’examen decleran las candidatas ed ils candidats ensemen cun las educaturas ed ils educaturs l’emprima lingua, q. v.d. quella lingua chantunala, en la quala ellas/els vegnan examinads e survegnan las dumondas da l’examen (decleraziun persunala). Las candidatas ed ils candidats che tschernan rumantsch u talian sco emprima lingua, survegnan las dumondas d'examen per matematica part 1 e part 2 en l'emprima lingua tschernida ed en tudestg.

Disposiziuns davart las enconuschientschas preliminaras

Calculaziun da las notas

La nota finala (media da l'examen) ch'è relevanta per l'admissiun en la 1. classa dal gimnasi d'ina scola media grischuna, vegn calculada sco media arrundada sin duas cifras suenter la comma, quai sin basa da la nota dal rom d'examen per la lingua chantunala (nota da l'examen linguistic), da la nota dal rom d'examen matematica e da la nota d'admissiun.

L'emprima lingua tschernida vegn examinada en scrit durant l'examen d'admissiun 1G. La nota d'examen correspundenta vegn arrundada sin quartas notas. Per la segunda lingua chantunala è decisiva la nota da la scola cedenta per la prestaziun da scola dal 1. semester (arrundada sin ina mesa nota). Da questas duas notas resulta la nota da l'examen linguistic ch'è relevanta per la decisiun d'examen. La nota da l'examen linguistic vegn arrundada sin duas cifras suenter la comma.

Nota dal rom matematica

L'examen da matematica sa cumpona da duas parts (matematica part 1 e matematica part 2, quintar a chau en moda fixada). I dat ina nota per mintgina da las duas parts. Per calcular la nota dal rom d'examen matematica vegn mintgina da las duas notas arrundada sin trais cifras suenter la comma e valitada tenor la durada da l'examen en la relaziun 2/3 (part 1) tar 1/3 (part 2). La nota d'examen matematica vegn arrundada sin quartas notas.

Nota d'admissiun

Las candidatas ed ils candidats che fan l’examen d’admissiun suenter la 6. classa primara d'ina scola en il chantun Grischun (senza in onn da scola intermediar u supplementar), han il dretg d’ina nota d’admissiun. Tut las autras candidatas e candidats na pon betg far valair quest dretg.

La nota d'admissiun a la 1. classa gimnasiala vegn calculada a maun da l'emprim attestat da semester da la 6. classa d'ina scola primara en il chantun Grischun sco media arrundada sin duas cifras suenter la comma da las notas dals roms:

• Emprima lingua
• Segunda lingua (sco segunda lingua vala per scolaras e scolars da scolas u da classas bilinguas ina da las duas linguas chantunalas che vegnan duvradas sco lingua d'instrucziun)
• Englais
• Aritmetica e geometria
• Natira, uman e societad
• Art figurativ
• Chant e musica
• Moviment e sport
• Medias ed informatica  

Calculaziun d’exempel da las notas d’examen (document per tudestg)

➔ Calculatur da notas d'examen

(document per tudestg)

Criteris d’admissiun

Tenor art. 22 al. 1 cif. 1 da l’ordinaziun d‘admissiun ston ins cuntanscher ina media da 4.5 a l’examen per reussir a l’examen d’admissiun en l’emprima classa dal gimnasi. Ultra da quai na dastgan las notas dals roms d’examen betg divergiar da la nota quatter per pli che 0.75 puncts da nota engiu. La nota d'admissiun quinta sco nota dals roms d'examen.

Sch’ins n’è betg promovì l’emprim onn dal progimnasi, n’èsi betg pussaivel da repeter quel. En tal cas cuntinueschan las scolaras ed ils scolars lur scolaziun al stgalim superiur.

Directivas concernant la midada da l’emprima classa dal gimnasi inferiur al stgalim superiur da la scola populara 
(document per tudestg)

Meds auxiliars e material

Ils candidats ston s’identifitgar tar ils examens d’admissiun entras in palpiri d’identitad valaivel (carta d’identitad, pass u legitimaziun d’esters).

A l'examen d'admissiun è il suandant da prender cun sai:

Examen emprima lingua 

• Stilograf u culli (blau u nair), fieuters da pilot n’èn betg lubids
• L’utilisaziun da marcaders, da la lingera e dal geotriangul è lubida.

Examen da matematica, 1. part

• Stilograf u culli (blau u nair), fieuters da pilot n’èn betg lubids
• Rispli (pensums da construcziun vegnan fatgs cun rispli), gumma, gizzarisplis
• Colur verda (per marcar schliaziuns en ils pensums da geometria)
• Circul, geotriangul ed lingera

Examen da matematica, 2. part

• Nagut. Ins dastga be duvrar il culli che vegn mess a disposiziun.

Ulteriuras infurmaziuns

Tut ils pensums èn da schliar directamain sin ils documents d‘examen. Tar ils examens èsi scumandà da duvrar meds auxiliars che n`èn betg lubids expressivamain (p. ex. calculaders da tastga, vocabularis d’ina u duas linguas, vocabularis electronics, telefonins u smartwatches).

Il diever d’in rispli è cun excepziun da las construcziuns da schliaziuns geometricas en il rom d’examen matematica, 1. part, betg lubì.

Exempels d'examens

Exempels d’examens dals davos 4 onns: Exempels d'examens

Las dumondas e respostas las pli frequentas 

Cura e nua han lieu occurrenzas d'orientaziun davart ils examens d'admissiun?

As drizzai p.pl. directamain a la scola media respectiva.

Dastg jau duvrar fieuters da pilot?

Na. La tinta dals fieuters da pilot svanescha tar influenza da chaud (chalira da fricziun). Tar ils documents stampads da d’omadus varts exista il privel, che en cas da correcturas tras far or cun la gumma vegn la scrittira sin la vart davos illegibla resp. svanescha.

Poss jau prender cun mai ina pitschna marenda ed ina bavronda en la stanza
d’examen?

Gea.