La populaziun dal Grischun paja en media bler main per il provediment d'electricitad ch'il rest da la Svizra. Quai grazia a las vischnancas che han concedì dretgs d'aua a las societads d'ovras electricas e fixà tras quai custs d'electricitad favuraivels. Grazia a las ovras electricas vegn ultra da quai augmentada la valur agiuntada en las regiuns periferas.

Las ovras electricas idraulicas han pudì vegnir construidas grazia al consentiment da las vischnancas. En il Grischun han las vischnancas la suveranitad da las auas, quai vul dir ch'ellas disponan davart il dretg d'utilisar las auas publicas. Cun conceder quests dretgs d'utilisar las auas fixeschan las vischnancas tschertas cuntraprestaziuns cun las societads d'ovras electricas. Ellas pon concluder prestaziuns en natiralias e/u dretgs da retrair l'electricitad pli bunmartgà. La gronda part da las vischnancas retira alura er l'electricitad per in pretsch favuraivel. I dat er vischnancas, p.ex. las vischnancas concessiunarias da las ovras electricas Valragn SA, ch'èn sa cunvegnidas cun las societads d'ovras electricas da construir e da tegnair en funcziun la rait electrica. Las prestaziuns fixadas en questa moda tutgan a las vischnancas politicas respectivas. Ils dretgs da retrair l'electricitad pli bunmartgà pon las vischnancas concessiunarias dar vinavant a lur consumentas ed a lur consuments.

Ina retschertga fatga da l'uffizi d'energia dal Grischun mussa che las consumentas e ch'ils consuments dal Grischun pajan en media ca. 25 pertschient damain per il provediment d'electricitad ch'il rest da la Svizra. Quai è in avantatg dal lieu e da quel profiteschan las abitantas ed ils abitants dal Grischun.

D'ina ovra electrica a l'autra datti per part differenzas considerablas areguard ils custs per il provediment d'electricitad. Quai ha divers motivs: En las vischnancas che han concedì dretgs d'aua è il provediment d'electricitad d'ina vart en general favuraivel. Impurtanta è plinavant la lunghezza da las vias d'avertura. Uschia ston territoris giu da via surpigliar custs pli auts per l'access a la rait electrica. L'avertura da territoris main populads chaschuna tendenzialmain custs pli gronds che l'avertura da territoris urbans. La finala vegnan las taxas fundamentalas per regla fixadas pli aut en vischnancas turisticas cun bleras abitaziuns secundaras, perquai che las taxas fundamentalas cuvran ina part dals custs fixs.

Ils custs per il provediment d'electricitad cuntegnan er taxas fundamentalas. Sche quests custs vegnan convertids en uras kilowat (kWh) consumadas, è il pretsch per kWh pli aut en cas da consumentas e da consuments cun in pitschen basegn da forza electrica che en cas da consumentas e da consuments che dovran blera electricitad. Tuttina, consumentas e consuments pitschens pajan per onn main per il provediment d'electricitad che consumentas e consuments che dovran blera electricitad.

Il Grischun è in chantun da forza idraulica. Las ovras electricas idraulicas grischunas produceschan - en media - mintga onn 7786 GWh (uras gigawat) energia. Quai èn 20 fin 25 pertschient da la producziun d'electricitad idraulica en Svizra. En il Grischun vegnan consumadas ca. 1800 GWh. La gronda part po pia vegnir exportada, quai che serva a la rentabilitad da las ovras electricas. Las ovras electricas idraulicas contribueschan alura er persistentamain lur part per cuntanscher ina valur agiuntada sco er per segirar e per stgaffir plazzas da lavur en regiuns periferas.

Gremi: uffizi d'energia
Funtauna: rg uffizi d'energia