A Malans cultivescha il Plantahof ina vigna da var 2,5 hectaras. Torcladas vegnan las ivas en il tschaler da vin a Landquart, nua ch'er il vin da la regenza grischuna vegn producì. A partir da l'onn 2020 ha la cultivaziun lieu mo pli tenor las directivas da Bio Suisse.
Dapi 2 onns fa il Plantahof emprovas cun meds da squittar en la vigna "Markstaller" a Malans. Cumparegliadas vegnan en quest connex differentas proceduras ch'èn admessas en l'agricultura biologica. In focus è vegnì mess sin variantas cun e senza diever d'arom. Arom è in product natiral ed ha in bun effect cunter infecziuns da bulieus. Ses diever è dentant dispitaivel, perquai che arom na vegn betg decumponì en il terren. Bain vegnan mo pli applitgadas – en las proceduras modernas – pitschnas quantitads cumpareglià cun pli baud. Tuttina è la finamira a lunga vista quella da reducir anc vinavant l'arom u da renunziar dal tuttafatg a tal. Ils emprims resultats al Plantahof èn empermettents. Pervia da la fitg buna aura è l'emprova da l'onn 2018 però stada pauc expressiva. Ils resultats definitivs da l'onn 2019 vegnan ad esser avant maun suenter la vendemia. Valitadas vegnan las infecziuns da la sfarinussa, da la sfarinussa faussa e da botritis.
La strategia biologica da graubündenWEIN vegn sustegnida
A partir dal 1. da schaner 2020 vegn il Plantahof a cultivar ed a laschar certifitgar tut las surfatschas da vignas sco er la torclera tenor las directivas da Bio Suisse. Suenter ina midada che dura 2 onns pon ins pia retrair l'entira purschida da vin en qualitad biologica. Tras la certificaziun biologica da la viticultura sustegna il Plantahof la strategia biologica da graubündenWEIN. La federaziun da branscha vul augmentar il dumber da manaschis da viticultura biologics en il Signuradi. Actualmain vegnan cultivads var 15 pertschient da las surfatschas da vignas tenor directivas biologicas. Fin l'onn 2025 duai questa part s'augmentar ad almain 25 pertschient. In tractament da l'ambient cun quità, la conscienza per ils connexs e per las circulaziuns ecologicas sco er il diever sistematic da meds biologics per proteger las plantas èn da princip la basa d'ina viticultura persistenta. L'augment da la surfatscha biologica correspunda ultra da quai er a la tendenza naziunala. Adina dapli consumentas e consuments giavischan victualias e products da giudiment autentics e natirals, uschia che vins biologics èn dumandads pli e pli fitg sin il martgà.
Cun ses manaschi po il Plantahof prestar ina contribuziun, tras quai ch'el fa emprovas cun novas metodas per la viticultura biologica en il Signuradi. Las experientschas fatgas uschia pon vegnir intermediadas en il barat cun las viticulturas ed ils viticulturs, tras cussegliaziuns sco er en curs correspundents.
Fotografia agiuntada:
Il maister viticultur Moritz Villinger cun il vin da la regenza grischuna.
Infurmaziuns:
- Moritz Villinger, maister viticultur, Plantahof, tel. 081 257 60 68,
e-mail
Moritz.Villinger@plantahof.gr.ch
- Rolf Hug, manader dal bain puril, Plantahof, tel. 081 257 60 90, e-mail
Rolf.Hug@plantahof.gr.ch
Gremi: Plantahof
Funtauna: rg Plantahof